work-place [Studio Mumbai]

Comentava fa un parell de mesos, arran de la publicació del pavelló adossat a una figuera, de Studio Mumbai, que el que més m'interessava d'aquest despatx indi no eren les seves obres -i en té algunes de bones-.
De Studio Mumbai m'interessa sobretot el seu procés creatiu (i productiu).

Pels qui no els conegueu, Studio Mumbai  són un equip integrat per alguns (pocs) arquitectes -i estudiants-, liderats per Bijoy Jain, però sobretot integrat per molts artesans (fusters, rajolers, ferrers, paletes, etc.). El taller, físicament un lloc espectacular, projecta i construeix tots els seus edificis -i fa maquetes; moltes maquetes-.

Us aconsello llegir les obres de Studio Mumbai al revés -de final a principi-: 1) comenceu per qualsevol dels seus projectes que us interessi; 2) passeu per l'entrevista de El Croquis -i aquesta conferència-; 3) perdeu-vos pel magnífic llibre (de sota) editat per Éditions Archizoom de l'EPFL -el podeu trobar a la biblioteca!-; i 4) acabeu amb els dos vídeos -impressionants!- que acompanyen aquest post; són una mica llargs (12'+13')... podeu fer com jo, abaixar una mica el volum del vídeo, triar una bona música (tranquil·la) d'acompanyament, i anar mirant.
-ei, i qui pugui que vagi a la Índia!-

[l'aproximació a la matèria i a la construcció és imprescindible i determinant en la formació (permanent) dels arquitectes -la vostra-; comprendre els sistemes i els processos per tal de treure'n el màxim partit projectual (i en obra) és un valor que possibilita fer millor arquitectura]

[per cert, alguns (pocs) encara no heu penjat el JPG de la maqueta al Dropbox...; ah, i per si no hi ha un nou post abans de cap d'any: FELIÇ 2013 A TOTS!!]

      Open publication - Free publishing - More architects

[Studio Mumbai architects, Studio Mumbai work-place, Nagaon, Maharashtra, India, 2005 / El Croquis / +PDF]

Lina Bo Bardi: Teatro Oficina [rehabilitació escola X]

De la sessió sobre rehabilitacions exemplars de fa unes setmanes (1, 2, 3, 4, 5, 6) restava per publicar una de les obres mestres que us vaig explicar: el Teatro Oficina, a Sao Paulo, de Lina Bo Bardi.

Les descripcions d'obres que faig al bloc són intencionadament esbiaixades i fragmentàries, sempre dirigides a allò que em sembla més destacable de cada projecte -mai he pretès fer cap descripció completa-. Porto dies atrapat amb aquest article sobre el Teatro Oficina; a mig escriure em faig enrere i ho esborro tot, i hi torno, i així he anat cremant intents...
Em temo que ara ja sé el perquè d'aquesta obcecació (poc habitual): és impossible discriminar cap 'element' del Teatro Oficina, res hi és marginal. Tot és destacable i imprescindible: 1) espectacular com  (l'autora) deforma i redefineix l'estructura programàtica i espacial dels teatres clàssics per encabir-la en una caixa de proporcions impossibles (10x50 metres); 2) proposant fer un teatre-carrer (sic) en rampa, amb molta llum (un gran finestral i una coberta retràctil); 3) un teatre-carrer on tothom és actor -i certes ressonàncies a la verticalitat del teatre shakespearià- gràcies a (4) una sort de bastida endossada amb molta precisió -i gran naturalitat!- a la runa original, esdevenint un balcó-grada conceptualment i constructivament impecable, i generant un dels moments arquitectònics més vibrants de la segona meitat del segle passat.

L'arquitectura de Lina Bo Bardi és especial. Arquitectura brutalista i visionària carregada d'optimisme -ganes de que un espai s'utilitzi!-. Arquitectura de construcció magistral. Arquitectura d'atmosferes. Arquitectura amb majúscules.

[tres enllaços imprescindibles per aprofundir en l'arquitectura del Teatro: 1, 2, 3; també us aconsello una altra joia de Bo Bardi: la capella de Santa María dos Anjos (1978), també a Sao Paulo]

[ei, i recordeu tots de penjar al Dropbox la fotografia (.jpg) de la maqueta del primer projecte abans del dia 27]

[Lina Bo Bardi, Teatro Oficina, Sao Paulo, Brasil, 1991/ +Domus]

[Lina Bo Bardi, Teatro Oficina, Sao Paulo, Brasil, 1991/ + 2G]

[Lina Bo Bardi, Teatro Oficina, Sao Paulo, Brasil, 1991/ + 2G]

[Lina Bo Bardi, Teatro Oficina, estat inicial, Sao Paulo, Brasil, 1991/ + 2G]

[Lina Bo Bardi, Teatro Oficina, Sao Paulo, Brasil, 1991/ + 2G]

[Lina Bo Bardi, Teatro Oficina, Sao Paulo, Brasil, 1991/ + 2G]

[Lina Bo Bardi, Teatro Oficina, Sao Paulo, Brasil, 1991/ + 2G]

[Lina Bo Bardi, Teatro Oficina, Sao Paulo, Brasil, 1991/ + 2G]

[Lina Bo Bardi, Teatro Oficina, Sao Paulo, Brasil, 1991/ + 2G]

[Lina Bo Bardi, Teatro Oficina, Sao Paulo, Brasil, 1991/ + 2G]

[Lina Bo Bardi, Teatro Oficina, Sao Paulo, Brasil, 1991/ + 2G]

algunes obres i algun arquitecte [plaça II]

Sorprès encara per la resposta rebuda a la pregunta de si algú coneixia Rem Koolhaas -suma de silencis i nos-, publico algunes de les obres que han aparegut darrerament a classe.

[debilitat personal per la plaça (inclinada) del Centre Pompidou, a París, i amb ganes de visitar el projecte del Miàs a Banyoles -amb diferència la millor de les seves obres, per mi-]

[treballeu molt les maquetes de cara a la sessió de dimecres; ah, i bona feina ahir!]

[Josep Miàs, pavimentació del Casc Antic de Banyoles, 2008/ +tectónica]

[Renzo Piano & Richard Rogers, plaça del Centre Pompidou, París, 1977]

[Renzo Piano & Richard Rogers, plaça del Centre Pompidou, París, 1977]

[Lacaton Vassal, Place Léon Aucoc, Bordeaux, France. 1996]

[vora arquitectura, Plaça del Mercat de la Salut, Badalona, 2009/ + PDF]

[Viaplana-Piñon, Plaça dels Països Catalans, Barcelona, 1984]

[RCR Aranda Pigem Vilalta arq., piscina i exteriors a la Vila Trincheria, 2003]

[Rem Koolhaas: 1, 2, 3, 4, 5, 6 ...]

conferència BCN [Toni Gironès i Aixopluc]

Aquest dilluns conferència de dos cracks de l'arquitectura (catalana), el Toni Gironès i el David Tàpias (Aixopluc).

[llàstima que a aquella hora tenim classe...]

Jordi Henrich [plaça I]

Com a estrena dels posts dedicats a l'exercici actual, una plaça davant l'edifici que 'acabeu' de rehabilitar, publico la referència de les obres de la interessant (i extensa) xerrada que va fer dilluns passat en Jordi Henrich. -personalment em quedo amb la plaça de l'ajuntament de Burgo de Osma i amb els 2 projectes que rodegen la Barceloneta (1, 2)-

[endinsar-se al web del prolífic Jordi Henrich -impressiona quants (i quins) projectes barcelonins té!- és com fullejar un catàleg de recursos per afrontar el disseny de la plaça que teniu entre mans]

[ATENCIÓ: prepareu bon material per l'entrega de dilluns (2 làmines i 1 maqueta) i el Jordi P. que es prepari una explicació (ppt de 5-8 imatges, incloent PB de l'escola d'idiomes) per una correcció conjunta que farem al començar (aula CB-4); bon cap de setmana!]

[Jordi Henrich i E. Pericas, Plaza Mayor del Burgo de Osma, Soria, 1987]

[Jordi Henrich, J. Artigues, M. Roig, O. Tarrasó i A. Castañeda, Passeig marítim de la Barceloneta, 1a fase, Barcelona, 1996]

gimnasio Maravillas [Alejandro de la Sota]

Sovint insisteixo -a classe- en la importància del treball en secció quan projecteu.
El Gimnasio Maravillas (1962) d'Alejandro de la Sota és un exemple definitiu d'edifici on la secció ho és tot.
Mireu el vídeo (de sota). Mireu el croquis (de sota). I aneu a la biblioteca. I perdeu-vos una bona estona llegint el gimnàs en el magnífic llibre (de sota). Veureu com em doneu la raó.

[a les antípodes de l'escola d'arquitectura de Madrid, la de Barcelona passa (massa) de puntetes, em temo, per l'obra del mestre de la Sota; personalment em quedo, a part del gimnàs, amb les cases d'Alcúdia, els habitatges de Salamanca -de finestres mítiques!- i un parell de casetes (brutalistes) més]

[ja tinc ganes de veure com arranqueu el darrer projecte d'aquest quadrimestre]

[Alejandro de la Sota, Gimnasio Maravillas, Madrid, 1962]

[ISBN: 978-84-936693-9-3]

[Alejandro de la Sota, Gimnasio Maravillas, Madrid, 1962]