arquitectures234: David Chipperfield: Neues Museum [rehabilitació escola VIII]

17 de nov. 2012

David Chipperfield: Neues Museum [rehabilitació escola VIII]

Mai m'he sentit totalment atret per l'obra de David Chipperfield, de volums clars (i contundents) i sempre voluntariosament propera a la precisió material suïssa, però amb tics que ratllen perillosament l'excessiva simplicitat (sovint abusant del 'vidre fàcil' -perfectament modulat!- o de l'arquitectura falsament gruixuda de pladur).

La rehabilitació del Neues Museum és, no obstant, una obra de gran maduresa -per mi, la millor de l'autor-: 1) l'estratègia és eminentment conservadora -mireu com reconstrueix el volum- però, a diferència d'Herzog & de Meuron a la Tate, 2) cap moment del projecte es pot entendre sense la preexistència; a l'interior, 3) la proposta espacial és molt suggeridora, fins hi tot quan afegeix elements nous en contrast absolut amb els antics, i 4) el treball matèric és sublim, tant quan afronta els murs, paviments, etc. originals com quan (re)construeix i re-inventa els espais centrals del museu (l'escalinata i els dos patis coberts -magnífica la sala hipòstila!-). 5) L'obra vista (incloent l'emblanquinada) és imprescindible.

Algú podria creure que Chipperfield tira pel camí fàcil i més immediat quan decideix recuperar tan 'fidelment' l'edifici original (que va patir molts danys en la segona guerra mundial); només cal llegir a fons el projecte -i, quan pugueu, visitar-lo!- per captar el gruix i la profunditat de la proposta, i sense oblidar que el repte era excepcionalment difícil.

[massa cops els starchitects es distancien excessivament de l'arquitectura que produeixen, però no tinc cap dubte de que Chipperfield, en aquesta obra, va estar al peu del canó en tot moment -per això és tan bona!-; ah, he de reconèixer que la dansa contemporània em genera un cert nus a l'estómac -ho sento Ariadna!- però paga la pena veure el vídeo que acompanya el post...]