14 de des. 2016

marquise do Ibirapuera [Oscar Niemeyer]

28.000 metres quadrats de porxo, a Sao Paulo.

Sens dubte un dels espais públics 'dissenyats' més impressionants i amb més vida que he visitat, efervescent un diumenge a la tarda, amb milers de persones en moviment (mercats, skaters, etc.) i espai buit, metafísic -molt SANAA-, un dilluns al migdia.

La marquesina gegantíssima -mai la veus sencera- t'entra al parc sense adonar-te'n, amb sorprenent naturalitat -a Sao Paulo la ciutat canvia molt ràpid, només cal caminar.
La gran coberta, a pesar del seu calibre, sinuosa en planta i en secció, emmarca el parc miris on miris, convertint-lo en una escletxa horitzontal verda extremadament lluminosa. Sota la pesada llosa, amb pilars més separats del previsible (llums de més de 10 metres), la ciutat hi bull -mai tants crits m'han semblat tan imprescindibles!

Passejant per Ibirapuera aquesta pèrgola 'sense autor' em va impressionar... només la vista d'ocell contemporània (el google maps) i la certificació definitiva (wikipèdia) m'han aclarit que aquí hi havia un autor, que més d'un cop la va encertar -100 anys donen per molt...
Al Parc d'Ibirapuera hi conviuen tres obres (tripolars?) d'Oscar Niemeyer, la marquesina infinita, insuperable, el museu d'art contemporani, amb alguns bons moments (quasi Lacatonians), i l'auditori de la llengua vermella, que no hi ha per on agafar-lo, ni per fora ni per dins -disculpeu els incondicionals, si és que hi sou.

[vaig parlar d'aquesta obra comentant el projecte de la Marta G., dilluns passat; és un objecte colateral respecte la temàtica del curs, però em va semblar tan bo in situ que es val un post al blog; a Sao Paulo, on vaig estar fa un parell de mesos, vaig visitar alguns edificis excepcionals de Lina Bo Bardi i Vilanova Artigas, i la ciutat en sí em va entusiasmar... potser trobaré moments per anar penjant material d'aquestes memorables visites]


[Oscar Niemeyer, marquise do Ibirapuera, Sao Paulo, Brasil, 1954]







  

11 de des. 2016

conferència ETSAB [Arroyo+Pemjean Arquitectos]

Dimarts 13 conferència de Arroyo Pemjean Arq. a l'assignatura 'Mestres Nòrdics' impartida per Jaime Ferrer. Oberta a tothom.



5 de des. 2016

Shabonos [Ianomami]

Els Shabonos són fascinants.
-fa uns dies en vaig veure a passar unes imatges pel Facebook publicades per Socks-Studio, un blog molt aconsellable de seguir.

Els Shabonos, una construcció multifamiliar dels Ianomami, un poble de l'Amazones, estan conformats per una estructura de troncs circular molt bàsica, coberta al perímetre, que genera un espai central obert impressionant -el Shabono-. Cada paravent perimetral pertany a una unitat familiar, i el centre és de tots. La vida del Shabono és efímera -per higiene-, aproximadament cada 2 anys el cremen i en construeixen un de nou, sovint al mateix lloc.
Més enllà de l'interès antropològic del Ianomami -tribus atrapades en un temps molt llunyà-, els Shabonos van a l'essència de l'arquitectura: infraestructura suport per l'activitat humana, que dóna aixopluc i confereix atmosfera (espaial i social) a la vida dels seus habitants.

[molt aconsellable veure aquest reportatge]

[recordeu que aquesta setmana tenim classe normal entre ponts...]