11 de nov. 2015

Antivilla [Arno Brandlhuber]

No és fàcil parlar d'aquesta obra.
-no és fàcil aquesta obra.

Algun cop ja he escrit sobre les obres que et regalen un nus a l'estómac.
Obres amb les quals és impossible intentar una aproximació estrictament racional, segur incompleta. Obres que et generen una atracció sempre creixent -a mesura que t'hi vas endinsant, necessites saber-ne més. Obres incomprensibles i inexplicables. Obres inabastables -sempre notes que alguna cosa se t'escapa. Però obres definitivament atraients. Potser sublims -i no per altíssima bellesa, precisament.

A l'Antivilla d'Arno Brandlhuber l'obnubilació (meva) venia, en primera instància -i ja per sempre-, per les dues parelles de finestres dels testers al primer pis, uns esventraments (quasi postbèl·lics) fets literalment de dins cap a fora; però també pel revestiment grumollós ple, ple, de matisos de la façana; i per la coberta plana que aixafa -exageradament- tota la composició; i pel sobreeixidor descomunal, excèntric, quasi cubista, de la façana principal (?) -mireu l'aigua al vídeo de sota!-; i per uns espais interiors suggeridors però buscadament aconfortables, psíquica i físicament; i per les cortines; etc.
I per un dubte (molt) inicial -ara evidentment clarificat- sobre si es tractava o no d'una obra nova...

Potser no hi ha res (més) a dir sobre aquesta obra.
-potser no hi ha res en aquesta obra.

[per cert, Arno Brandlhuber sembla un personatge tan inquietant com ho és la mateixa Antivilla]

[dimecres comencem amb sessió conjunta a la 2.4 -la Paloma M. presentarà el seu projecte en representació del nostre grup- i seguim, a la segona part de la classe, a la 2.1; possiblement fent una valoració dels exercicis que heu entregat; ah, comencem l'exercici més determinant del quadrimestre...]


[Brandlhuber + Emde, Schneider, Antivilla, Krampnitz, Alemanya, 2010-]




















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada