27 de nov. 2015

projectes d'habitatge [Claudi Aguiló, DATAAE]

Els vuit projectes mitjançant els quals el Claudi Aguiló va explicar l'aproximació arquitectònica dels DATAAE a la conferència de dilluns.

"sempre intentem crear un espai neutre (flexible) que pugui anar més enllà de l'encàrrec"

(C. Aguiló)

[dilluns porteu entrega completa del projecte en digital -tots els plànols necessaris, i ben treballats- , la setmana vinent és clau pel projecte... i pel quadrimestre]


[DATAAE + Marina Rocarols, ModuleHouse, 2014]

[DATAAE + Harquitectes, residència estudiants ETSAV, 2011, St. Cugat]

[DATAAE + Ivan Llach, 40 habitatges, Barcelona, 2015]

[DATAAE, 31 habitatges HPO, Barcelona, 2011]

[DATAAE + Ivan Llach, 13 habitatges dotacionals, Barcelona, 2014]

[DATAAE, habitatge a St. Feliu del Llobregat, 2007] 

[DATAAE, 12 habitatges al carrer Pujades, Barcelona, 2015]

[DATAAE, casa a Sants, Barcelona, 2015]


22 de nov. 2015

conferència ETSAB [Claudi Aguiló, DATAAE]

Demà a la tarda, conferència del Claudi Aguiló de DATAAE a l'ETSAB, a les 16.30 a la CB.4, emmarcada a l'assignatura de projectes de segon tarda. -com sempre, la xerrada és oberta a tothom.



20 de nov. 2015

5 obres, 5 llibres i 1 conferència [Lacaton & Vassal]

A segon (quasi) ningú coneix (quasi) ningú.

L'obra de Lacaton & Vassal suposa, sens dubte, la inflexió més rellevant dels darrers 15 anys en arquitectura. Sense més preàmbuls, i aprofitant que ahir en vaig parlar a classe -arran dels espais no programats del projecte de la Marta M.-, us passo una selecció de les obres que em semblen imprescindibles per començar a entrar en el gruix de l'obra dels francesos: la casa Latapie (1993), la Place Léon Aucoc (1996), el Palais de Tokyo (2001-), l'ecole d'architecture de Nantes (2009) i la reforma dels habitatges de la Tour Bois le Prêtre (2011) a París -tots mereixen una bona estona a la biblioteca... i, sobretot, llegiu-vos els texts...

[dilluns disposarem de dues hores de correccions després de la xerrada que farà el Claudi Aguiló, de DATAAE; i dimecres estic fora; aclariu amb els qui s'han quedat fins el final de la classe què heu de portar -és possible que us envií un mail informant; excel·lent feina aquesta setmana; per cert, no deixeu de mirar els dibuixos de l'Hernán Lleida (1, 2, 3, 4) -ah, si per casualitat llegeix aquest post, enhorabona! -m'he assabentat de que ja ets arquitecte]


[Lacaton & Vassal, casa Latapie, Bouliac, Bordeaux, 1993]

[Lacaton & Vassal, Place Léon Aucoc, Bordeaux, 1996]

[Lacaton & Vassal, Palais de Tokyo, París, 2001-]

[Lacaton & Vassal, ecole d'architecture de Nantes, 2009]

[Lacaton & Vassal, Tour  Bois le Prêtre, París, 2011]







17 de nov. 2015

conferència ETSAB [Pilar Calderon]

Comença l'esperat cicle de conferències que cada curs munta el Jaime Ferrer a la seva assignatura 'Mestres Nòrdics'.
La primera, demà dimarts 17, a càrrec de Pilar Calderon [Calderon Folch Sarsanedas].

[com sempre, molt aconsellable, especialment en el vostre moment de la carrera, assistir a tantes conferències com pugueu]

[optimisme després de la sessió d'avui; inflexió necessària pel grup; i per dimecres, material en digital i maquetes; enhorabona a tots!]




11 de nov. 2015

Antivilla [Arno Brandlhuber]

No és fàcil parlar d'aquesta obra.
-no és fàcil aquesta obra.

Algun cop ja he escrit sobre les obres que et regalen un nus a l'estómac.
Obres amb les quals és impossible intentar una aproximació estrictament racional, segur incompleta. Obres que et generen una atracció sempre creixent -a mesura que t'hi vas endinsant, necessites saber-ne més. Obres incomprensibles i inexplicables. Obres inabastables -sempre notes que alguna cosa se t'escapa. Però obres definitivament atraients. Potser sublims -i no per altíssima bellesa, precisament.

A l'Antivilla d'Arno Brandlhuber l'obnubilació (meva) venia, en primera instància -i ja per sempre-, per les dues parelles de finestres dels testers al primer pis, uns esventraments (quasi postbèl·lics) fets literalment de dins cap a fora; però també pel revestiment grumollós ple, ple, de matisos de la façana; i per la coberta plana que aixafa -exageradament- tota la composició; i pel sobreeixidor descomunal, excèntric, quasi cubista, de la façana principal (?) -mireu l'aigua al vídeo de sota!-; i per uns espais interiors suggeridors però buscadament aconfortables, psíquica i físicament; i per les cortines; etc.
I per un dubte (molt) inicial -ara evidentment clarificat- sobre si es tractava o no d'una obra nova...

Potser no hi ha res (més) a dir sobre aquesta obra.
-potser no hi ha res en aquesta obra.

[per cert, Arno Brandlhuber sembla un personatge tan inquietant com ho és la mateixa Antivilla]

[dimecres comencem amb sessió conjunta a la 2.4 -la Paloma M. presentarà el seu projecte en representació del nostre grup- i seguim, a la segona part de la classe, a la 2.1; possiblement fent una valoració dels exercicis que heu entregat; ah, comencem l'exercici més determinant del quadrimestre...]


[Brandlhuber + Emde, Schneider, Antivilla, Krampnitz, Alemanya, 2010-]