A l'illa de Buda de Kortrijk hi ha dues obres excel·lents.
Dues rehabilitacions.
El
Buda Art Centre, dels 51N4E, i el, per mi quasi desconegut,
Kunstencentrum 'Tacktoren', de Stéphane Beel i Lieven Achtergael. Una petita joia descoberta casualment, just fa un mes, anant a visitar el primer -uns pocs centenars de metres els separen.
El Tacktoren és una peça industrial esveltíssima, d'obra vista
belga, suportada per una estructura de formigó rude, que emergeix a la façana testera del camí d'accés, dibuixant amb precisió la secció interior de l'edifici: sis plantes, quasi totes d'alçada diferent, que contenen sis sales diferents -i la magnífica escala original.
I el cop d'efecte definitiu: una carcassa
Moderna -a priori lacònica- d'acer gris, formigó llis i vidre inert que s'engalta com un
paràsit a la torre original. Sis
halls disposats verticalment, connectats per sis escales discontínues -i l'ascensor-. Una
promenade excepcional que discorre per sis espais d'oportunitats, subtilment diferents, i de proporcions impecables, que completen i complementen les sis sales de l'antiga cervesera.
I cap conserge rere la porta de vidre d'entrada, de la inquietantment baixeta planta baixa -valgui la redundància-, just uns administratius immutables al cinquè pis, al costat de les terrasses-mirador de la carcassa
Moderna...
Les línies que uneixen els punts previstos d'un viatge sovint ens ofereixen descobriments que desborden i superen, per sort, tota previsió.
Viatjar i trobar-se un Tacktoren no té preu.
[podeu trobar un reportatge fotogràfic molt complet, però una mica
codificat, sobre el projecte en aquest
enllaç; o veure'l en paper a
'El Croquis' 125]
[avui comencem les correccions de cara a l'entrega definitiva del quadrimestre; és el moment de la veritat...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada