Aprofundir en les
obres de Peter Zumthor és prendre consciència del
gruix de l'arquitectura.
Els 21 habitatges per a gent gran (que es val per sí sola) a Masans tenen la delicadesa i la precisió de tota l'arquitectura del mestre suís però, sobretot, un moment excepcional en el corredor llarguíssim posterior d'accessos: a) tan llarg com el propi edifici, b) que Zumthor fragmenta en tres espais mitjançant les dues escales i c) suavitza situant les cuines (de fusta), els banys (de pedra) i les entrades en diferents plans, igualment, d) a la façana, les finestres i els murs tampoc són coplanaris; e) allà, unes grans balconeres corredisses de fusta -quin
detall!- permeten convertir l'espai en un autèntic porxo estival, f) on cada cuina hi té una finestra quadrada que mira l'exterior a través del corredor.
Tota aquesta
arquitectura de reculades i racons acaba propiciant que els avis s'apropiïn -
i de quina manera!- de l'espai del passadís de davant de cadascun dels habitacles. I tot aquest esclat de vida acaba apareixent a l'exterior, a la pròpia façana, retallat en una elegant
seqüència d'enormes finestrals.
Les imatges de sota, farcides de plantes diverses i mobiliari
kitsch, certifiquen l'èxit rotund d'aquest
corredor llarguíssim.
[ah, molt aconsellables, a part de la clàssica monografia
zumthoriana -que podeu trobar a
Amazon a preus mooolt assequibles-, 1)
aquest article del blog 'Condicions Temporals', 2)
aquest reportatge fotogràfic de Damaris Betancourt i 3) aquest
Flickr; durant els propers dies aniré publicant els
altres projectes que vàreu explicar fa uns dies]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada