Comentant un dels vostres exercicis, l'altre dia, vaig parlar de les finestres de l'
Hotel Aire a les Bárdenas Reales, a Tudela, de l'
Emiliano López i la Mónica Rivera -uns dels arquitectes més interessants del panorama nacional-.
A pesar de que, a primer cop d'ull, un podria tenir la sensació de que ens trobem davant d'un edifici
llepat, carregat d'excessius esforços
constructius-efectistes, una lectura més atenta (immediatament) ens fa notar que afrontem un edifici d'arquitectura de molt gruix.
Si hagués de dir -simplificant perillosament- què és el millor de l'hotel, diria que no només les magnífiques finestres, sinó també totes les decisions tecnològiques preses durant el projecte i l'obra, tenint present que l'edifici està situat al llindar de les
Bárdenas Reales (un paisatge semidesèrtic prop de Tudela) tot el sistema constructiu és lleuger, industrialitzat i desmuntable, i molt marcat pel difícil (i omnipresent) equilibri pressupostari.
[potser m'equivoco, però l'hotel és per l'Emiliano i la Mónica el què va ser '
l'Estaca' pel Lluís Llach... m'imagino que allà a on van a parlar de la seva obra tothom espera l'explicació de l'hotel; però puc dir que sempre que els he sentit tinc la sensació de que segueixen tenint coses a dir d'aquest excel·lent edifici (i les seves arquitectures de racons agradables)]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada