arquitectures234: de juliol 2011

28 de jul. 2011

Upper Lawn Pavillion [Alison & Peter Smithson / Sergison Bates Architects]

Vaig conèixer el projecte de Upper Lawn fa cosa de cinc anys arran de la publicació del monogràfic 2G sobre Sergison Bates Architects. Upper Lawn és una d'aquelles obres que demostren que, en arquitectura, de vegades, sí que hi ha una opció clarament millor que totes les altres. Upper Lawn és com és i sembla que no pugui ser d'una altra manera. Una obra excepcional.
La casa, que data de 1959-62, va ser projectada i construïda per Alison & Peter Smithson a Fonthill (Anglaterra), com casa pròpia de caps de setmana, i rehabilitada -molt respectuosament- l'any 2004 per Sergison Bates Architects -uns arquitectes anglesos en una òrbita propera a Caruso St John-.
La construcció s'arramba a un magnífic mur de pedra preexistent (a nord), aprofitant elements d'una antiga edificació. La planta baixa és un àmbit arrecerat arran del mur que alberga l'entrada -la porta que travessa el mur és un dels grans moments del projecte- i la cuina, amb una zona pavimentada exterior (a est) on Sergison Bates han construït una magnífica taula -de cinc potes- de formigó. El primer pis, per sobre de la tanca, esdevé un mirador privilegiat abocat al paisatge.
La casa es va construir en sec amb tecnologies experimentals, amb tancaments de fusta de Teka i alumini que, en envellir, han homogeneïtzat de forma sorprenent el seu aspecte, de color gris (fet) pols...
El que més m'impressiona d'aquesta obra, és la relació de la casa 'nova' amb el mur de pedra existent a tots els nivells, tant per concepció tecnològica com per tensió compositiva, i també la aparent -ja que jo no hi he estat mai... encara- creació d'un bon lloc per viure, ple de racons agradables i d'atmosferes diverses.
Per últim, no puc anar acabant sense destacar el plànol de l'edifici amb el context, tant en planta com en alçat. Gran dibuix (d'arquitectura).

[suposo que als arquitectes ens és habitual trobar la motivació (constant) en l'espai creatiu que suposa projectar; aquest és un dels llocs comuns dels qui projectem; doncs bé, us puc assegurar que després de quasi 20 anys en aquest món -el de l'arquitectura...- una de les 'altres' grans motivacions meves és el permanent descobriment d'edificis no contemporanis (previs als 90's, en el meu cas) que em són desconeguts, o mal-coneguts; Upper Lawn ha estat una d'aquestes (re)descobertes que em fan sentir afortunadament ignorant i que em motiven a seguir mirant]

[val a dir que he trobat material molt interessant publicat sobre aquest projecte que us llisto a continuació: 1) reportatge fotogràfic Seier+Seier (Flickr), 2) documentació molt interessant del projecte original (fotos de construcció, plànols, etc.) a Aiert (Flickr), 3) article sobre el 'graó de l'entrada' a Tectónicablog i, sobretot, 4) l'entrevista a Sergison Bates publicada al 2G nº34 sobre la rehabilitació que van dur a terme, molt aconsellable; per últim, si cliqueu als dos plànols de sota els podreu visualitzar a una gran resolució... val la pena]

[Alison & Peter Smithson / Sergison Bates, Upper Lawn, Fonthill, UK, 1962 i 2005 / Seier+Seier]

[Alison & Peter Smithson / Sergison Bates, Upper Lawn, Fonthill, UK, 1962 i 2005 / +Aiert ]

23 de jul. 2011

parador-mirador a Pinhuacho [Rodrigo Sheward]

Fa força temps que volia publicar aquesta obra: el parador-mirador de fusta massissa a Pinhuacho (Chile) construït l'any 2.007 per, l'aleshores estudiant (!), Rodrigo Sheward. Una obra magnífica, d'una maduresa sorprenent, amb un treball amb la matèria excel·lent. Excel·lent per l'elecció del material -possiblement òbvia en aquell emplaçament-, excel·lent per les decisions paisatgístiques -val a dir que el lloc en sí ja sembla collonut-, excel·lent per la composició -forma i construcció- i excel·lent per la cruesa, quasi brutalista, amb la que deixa acabada l'obra. Cap concessió al refinament. Només fusta. Fusta que es mulla, fusta que es torra, fusta que envelleix, fusta que embelleix. Fusta que fa olor de fusta. Fusta viva que reflexa el pas del temps -la tercera imatge de sota no és la segona en blanc i negre...-. Matèria utilitzada aprofitant-ne tot el potencial.
L'arquitectura no hauria de renunciar mai a aquest treball polièdric i precís amb els materials.

[com ja he comentat, l'autor encara era estudiant quan va construir aquesta obra, i va crear una sort de blog anomenat 'reconversión de un territorio devastado' on va fer un seguiment exhaustiu del procés de construcció; imprescindible donar-hi un cop d'ull (trobar els vídeos, etc.); també podeu veure un reportatge fotogràfic posterior de Cristóbal Palma en aquest enllaç ]

[Rodrigo Sheward, parador-mirador a Pinhuacho, Chile, 2006-07]

19 de jul. 2011

conferència Centre Pompidou París [Peter Zumthor]

Peter Zumthor comença aquesta xerrada, que va donar el passat mes de maig al Centre Pompidou, dient que només explica obra no construïda. Suposo -no recordo si ho diu o no- que entén que un edifici construït només es pot explicar (o entendre) visquent-lo o estant-hi...
En aquesta conferència explica mitja dotzena de projectes, alguns ja en construcció -jo en destaco la macro-reconversió de Leiden i la casa dels 7 patis-.

[no havia tingut la sort d'escoltar cap xerrada d'en Zumthor -en canvi, sí que he visitat alguns dels seus millors edificis- i reconec que el personatge m'ha sorprès; comproveu-ho vosaltres mateixos... paga la pena dedicar-hi les quasi dues hores que dura; Zumthor és un dels mestres]

Peter Zumthor per centrepompidou

15 de jul. 2011

Premis FAD 2011 [guanyadors]

Ahir a la nit es van donar a conèixer els guanyadors dels Premis FAD 2011. Els premiats en les respectives modalitats varen ser: en Arquitectura, primer premi Ex aequo per l'obra '2 casas em Santa Isabel' de Ricardo Bak Gordon i per l'obra 'Hotel y Restaurante Atrio en Cáceres' de Mansilla-Tuñon; en Paisatgisme, el Premi va ser per 'El Parc de les Aigües i Urbanització d'un nou barri a Figueres' de Michele&Miquelarquitectes; en Arquitectura Efímera, el Premi va ser per Martin Lejárraga i Ana Martínez amb l'obra 'Casa para un coleccionista nómada Exposición Arco 2010 Ifema'; i finalment, en interiorisme va guanyar la rehabilitació de la 'Fundació Antoni Tàpies' del despatx Ábalos+Sentkiewicz.

[trobareu les obres molt ben publicades si seguiu els enllaços de sota les imatges; i en aquest enllaç del blog Edgargonzalez, un dels més seguits d'arquitectura en castellà, podeu veure les obres finalistes i les seleccionades]

[Ricardo Bak Gordon, '2 casas em Santa Isabel', Lisboa, 2010, 1er Premi Ex aequo]

[Mansilla-Tuñon, Hotel y Restaurante Atrio en Cáceres, 2010, 1er Premi Ex aequo]

[Ábalos+Sentkiewicz, Fundació Antoni Tàpies, Barcelona, 2010, Premi d'interiorisme]

13 de jul. 2011

Henry Waltz + Jasper Morello [animació]

Avui us presento dues joies de l'animació, molt suggerents en quan a les arquitectures imaginàries que proposen -una suma de gòtic, Jules Verne i 'Metròpolis'-. En primer lloc, el trailer de 'Henry Waltz', d'Emil Goodman que s'estrenarà el 2012. Molt prometedor. (podeu veure la versió en pantalla completa des d'aquest enllaç). En segon lloc, el curt -només dura 26 minuts- 'The Mysterious Explorations of Jasper Morello', d'Anthony Lucas. Impressionant.

[si teniu una estoneta no deixeu de veure'ls! En aquest canal de VIMEO trobareu més vídeos d'Emil Goodman, entre ells descripcions del procés de realització de les imatges de 'Henry Waltz', com per exemple aquesta]

[he descobert els dos curts llegint el blog BLDGBLOG, editat per l'arquitecte-escriptor californià Geoff Manaugh, que fa uns anys que segueixo, i que és un dels blogs 'd'arquitectura' més seguits de tot el món...]

12 de jul. 2011

Santiago Cirugeda [arquitecte]

Sortint lleugerament de les Arquitectures habituals d'aquest blog, avui us presento un arquitecte-outsider que cada dia està menys sol: Santiago Cirugeda (Recetas Urbanas).
Si l'arquitectura (o l'arquitecte) ha d'agafar nous camins, o els de sempre però d'una altra manera, Santiago Cirugeda -que es vanta de tenir el títol perquè li van 'facilitar' a canvi de donar classes a una universitat catalana després de ser expulsat de la de Sevilla- fa temps que va decidir no anar per cap dels camins habituals ni previsibles. Però, podem considerar les seves intervencions 'alegals' en espais urbans, sovint carregades d'ironia, com una nova via (útil) en el panorama arquitectònic (i social) actual i futur? Estic convençut de que sí, tot i que reconec que les seves accions em desperten més interès intel·lectual que altra cosa -els meus processos es mouen (encara) força allunyats de la seva moguda!-.
Al Foro Arquia/Próxima de Madrid, on el vaig poder sentir fa pocs mesos, el seu discurs em va semblar interessant sobretot per la voluntat d'incidir en les decisions polítiques (urbanístiques) mitjançant plataformes col·laboratives pluridisciplinars -arquitectes, advocats, agents socials, etc.- externes a l'administracio. Tot plegat té un punt premonitori respecte algunes de les ambicions del moviment 15-M.

[al començar us he dit que Cirugeda cada dia està menys sol... dins d'aquest grup 'd'altres arquitectes', amb un fort compromís social (actiu), s'hi podrien incloure força despatxos, com els polifacètics Ecosistema Urbano -atenció al seu blog!- o els barcelonins El Globus Vermell, etc.]

[no us perdeu el vídeo, sobretot els estudiants que durant la carrera us 'sobredirigeixen' (només) cap a l'exercici clàssic de la professió; Cirugeda ha suposar una alenada d'aire fresc i de subbersió que no us pot deixar indiferents...]

8 de jul. 2011

cine Lídia [Núria Salvadó i David Tapias]

En un post del mes de novembre, dedicat a cases amb varies escales, ja vaig fer referència a aquesta obra: el Cine Lídia, de la Núria Salvadó i del David Tapias (Aixopluc). Una obra magistral. I no només perquè sigui una rehabilitació, ni perquè sigui molt barata (80.000€), que són dos paràmetres que estan molt a l'ordre del dia. L'obra és bona estratègicament, constructivament i espaialment i, a més, és capaç de crear una lloc -i una atmosfera- on viure d'una manera (o de moltes) absolutament contemporània -imprevisible i adaptable- (veureu que el vídeo va sobretot d'això). M'agradaria viure-hi.
Podeu trobar l'obra molt ben publicada a TECTÓNICAblog.

[vaig conèixer el David i la Núria (i les seves obres) a Lisboa -gran viatge!- arran de l'exposició 'Matèria Sensible: 10 Arquitectes Joves Catalans'; ara treballen per separat cadascú amb el seu propi despatx però el seu treball conjunt ens ha deixat algunes obres destacables, a part del Cine, com són el Centre d'Art Cal Massó i la llar d'infants de Pratdip -que vaig visitar aquest dissabte-, personalment crec que la més completa i brillant de totes és el Cine, mireu i opineu...]

[David Tapias (Aixopluc) i Núria Salvadó, cine Lídia, Riudecols, Tarragona, 2003-2005]

6 de jul. 2011

conferència COAC [varis arquitectes]

Dijous 7 de juliol a les 20h00', tindrà lloc al COAC de Barcelona una sessió de conferències organitzada per Quaderns amb la presentació d'algunes obres seleccionades a l'Observatori -una secció molt interessant de la mateixa revista on es presenten obres recents- , seguida d’un debat obert sobre la temàtica vinculada al número 261 de Quaderns. (1993 – After the party). Hi pendran part Jordi Adell, Arquitectura-G, La Petita dimensió, David Sebastian + Gerard Puig.

[del Jordi Adell, que és professor de l'ETSAB, en conec una ampliació d'un habitatge entremitgeres molt interessant; dels Arquitectura-G us aconsello unes reformes interiors de pisos bastant fines; i del David i el Gerard ja vaig publicar en el blog l'escola d'art i disseny de Tortosa , un bon edifici]

[l'Observatori 261 , conferències, 7 de juliol 2011, COAC, Barcelona]

4 de jul. 2011

conferència/exposició al COAC de Girona [Aproximacions: Joves Arquitectes Catalans]

Dimecres 6 de juliol a les 19h30', tindrà lloc al COAC de Girona la inauguració de l'exposició itinerant 'Aproximacions: joves arquitectes catalans', amb l'habitual sessió de micro-xerrades de cadascun dels participants. L'exposició es podrà visitar des del dia 6 de juliol fins al 6 de setembre.

[jo hi aniré representant HARQUITECTES, si algú s'anima a anar-hi, allà ens veiem!]

[Aproximacions: Joves Arquitectes Catalans, exposició/conferència, 6 de juliol 2011, COAC, Girona]

1 de jul. 2011

Ring Around a Tree [Tezuka Architects]

Durant el curs he fet sovint referència a un edifici que em sembla excel·lent, el Fuji Kindergarten dels Tezuka Architects. Avui us presento un vídeo de l'ampliació que han completat aquest any els mateixos autors. Es tracta del Ring Around a Tree (2011), una mena de pavelló en espiral que rodeja un gran arbre. A l'igual que el projecte original, aquest també proposa un edifici-joc d'una escala quasi infantil. Podeu trobar més informació del projecte en aquest enllaç d'AV.

[personalment no sé si han superat el nivell del primer edifici, però realment els nens s'ho passen pipa corrent pels anells; la respiració Darth Vader del càmara no té preu...]