31 de març 2011

clàssics [biblioteques IV]

Cinc biblioteques exemplars, tres d'elles amb un gran impacte en la història recent de l'arquitectura.
En primer lloc, la biblioteca d'Estocolm (1924-27) d'Asplund, que va esdevenir tot un referent de biblioteca clàssica, on la sala de lectura, monumental i simbòlica, era l'argument principal de l'edifici. Seixanta anys més tard les dues biblioteques parisenques, per a dos concursos, de Koolhaas, la Très Grande Bibliothèque (1989) i la de Jussieu (1992) van suposar un autèntic revulsiu arquitectònic: la primera, per proposar descaradament un element mècanic de circulació (18 ascensors) com a única comunicació vertical  pública de tot l'edifici, i la segona, per dil·lapidar el pla horitzontal i les escales creant un recorregut continuu en rampa que portava l'usuari des de la planta baixa fins a l'àtic sense (pràcticament) haver de pujar un sol graó. Una veritable revolució arquitectònica de principis dels 90.
Els altres dos edificis, menys innovadors, són la biblioteca de la universitat d'Aveiro de Siza, deutora dels postulats bibliotecaris més recurrents d'Alvar Aalto, i la magnífica petita biblioteca de Venissieux, de Dominique Perrault, de la qual en destacaria la sobrietat volumètrica i la seva planta, amb una circulació perimetral contínua molt interessant.

[Koolhaas (evidentment) no va guanyar cap dels dos concursos però l'ombra de Jussieu ha estat molt (massa!) allargada; despatxos d'arquitectura (que sovint ratllen la frivolitat) com els MVRDV i els BIG han sobreexplotat aquest model d'edifici-rampa  fins a l'extenuació; al final, per mi, el millor edifici 'amb rampa' construït és, sens dubte, el Kunsthal de Rotterdam del mateix Koolhaas (de visita obligada!)...]


[Erik Gunnar Asplund, biblioteca d'Estocolm, 1924-1926]

[Erik Gunnar Asplund, biblioteca d'Estocolm, 1924-1926]

[Erik Gunnar Asplund, biblioteca d'Estocolm, 1924-1926]

[Alvaro Siza Vieira, biblioteca universitària d'Aveiro, 1994]

[Alvaro Siza Vieira, biblioteca universitària d'Aveiro, 1994]

[Rem Koolhaas (OMA), Très Grande Bibliotèque, París, 1989]

[Rem Koolhaas (OMA), Très Grande Bibliotèque, París, 1989]

[Rem Koolhaas (OMA), dues biblioteques pel campus de Jussieu, París, 1992]

[Rem Koolhaas (OMA), dues biblioteques pel campus de Jussieu, París, 1992]

[Rem Koolhaas (OMA), dues biblioteques pel campus de Jussieu, París, 1992]

[Dominique Perrault, biblioteca de Venissieux, França, 2001]

[Dominique Perrault, biblioteca de Venissieux, França, 2001]

un lloc per llegir [biblioteques III]

Referències d'autors: Jan Vermeer, Louis Kahn, Norman Rockewell, Lacaton-Vassal, Ortner & Ortner.

[aquesta és la introducció de la xerrada que vaig fer l'altre dia a classe, on només em vaig centrar en l'acció de llegir entenent-la com a activitat 'original' de la biblioteca; és evident que avui dia, les biblioteques contenen moltes altres activitats o accions (escoltar música, estudiar, jugar, fer un cafè, etc.); en els propers articles aniré publicant tots els exemples que us vaig explicar, incloent les dues (falses) biblioteques que en realitat són un museu (de Caruso St. John) i un taller (Junya Ishigami)...]


[llegint I]

[Jan Vermeer, el Geògraf, 1668, Kunstinstitut, Frankfurt]

[Norman Rockwell, 1946]

[Louis Kahn, biblioteca Exeter, 1967-1972]

[Louis Kahn, biblioteca Exeter, 1967-1972]

[Lacaton-Vassal, Universitat d'Art i Ciències Humanes, Grenoble, França, 1996-2001]

[Ortner & Ortner, biblioteca de la Universitat de Dresden, Alemanya]

[llegint II]

30 de març 2011

Premi Pritzker 2011 [Eduardo Souto de Mora]

Aquesta setmana s'ha donat a conèixer el guanyador del Premi Pritzker 2011, que ha estat el portuguès Eduardo Souto de Moura. Podeu veure una selecció de les seves obres (més recents) en aquest post de la web d'arquitectura i disseny Dezeen; i en aquest altre post hi trobareu una entrevista.

[de l'obra de Souto de Moura, que ha aparegut amb certa freqüència en els articles d'aquest bloc -va ser un dels meus referents, primer com estudiant i després ja com a arquitecte-, jo en destacaria sobretot la major part de les seves primeres obres (principalment cases) i l'Estadi de Braga (excepcional edifici situat en una antiga pedrera)]


[Eduardo Souto de Moura / +bibliografia / +Dezeen]

[Eduardo Souto de Moura, casa em Baiâo, Portugal, 1990-93]

[Eduardo Souto de Moura, estadi de Braga, Portugal, 2004]

[Eduardo Souto de Moura, casa do Cinéma, Oporto, 1998-2003]

28 de març 2011

conferència a l'ESARQ [Víctor López Cotelo]

Demà, dimarts 29 de març, a les quatre de la tarda tindrà lloc una conferència de Víctor López Cotelo a l'Aula Magna de la UIC.


[Víctor López Cotelo, conferència UIC, Aula Magna, 16h00' del 29-03-2011, Barcelona]

Jaume Plensa [escultura]

Fa uns dies vaig convidar-vos a col·laborar amb els continguts d'aquest bloc. Des d'aleshores alguns de vosaltres m'heu suggerit propostes molt interessants -com la conferència del Tuñón, o l'exposició de les biblioteques al COAC-. Avui us proposo, gràcies al consell de l'Ana Retuerto -alumna del primer quadrimestre-, un documental, molt ben fet i molt suggerent, de la sèrie 'Imprescindibles' de La 2 sobre l'escultor català Jaume Plensa i la seva obra -sens dubte extraordinària-. Podeu veure el documental en aquest enllaç.

[en el seu mail l'Ana em deia que a ella l'impressionava molt l'escultura-font de Chicago ; jo em quedo amb les cares incompletes d'alabastre o amb la nena-tòtem dels miners escocesos, concretament amb la patxanga festiva (extraordinàriament emotiva!) que monten per inaugurar-la; en fi, suposo que cadascú hi trobarà la seva obra 'referent' en funció de les preocupacions creatives que li rondin pel cap o l'acompanyin en la vida]

[moltes gràcies Ana i evidentment, en vista de l'èxit, us convido a tots seguir proposant...]


[Jaume Plensa, Crown Fountain, Chicago, 2004 / + vídeo La2]

[Jaume Plensa, cares d'alabastre]

[Jaume Plensa, Dream Sculpture, St Helens, Merseyside, Scotland, 2009]

24 de març 2011

exposició del concurs per la Biblioteca Estatal de Barcelona al COAC [biblioteques II]

Al COAC de la Plaça de la Catedral hi ha una exposició del concurs de la Biblioteca Estatal de Barcelona que va guanyar el despatx Nitidus Arquitectes.

[la biblioteca és molt més gran que la vostra, però segur que és interessant que visiteu l'exposició; fixeu-vos també amb com s'expliquen els projectes mitjançant els gràfics (plànols, esquemes, imatges, etc.) dels panells; en aquest link del bloc HiC hi trobareu els plafons d'alguns dels projectes exposats]


[Nitidus Arquitectes, Biblioteca Estatal de Barcelona, 2010]

23 de març 2011

OMA [biblioteques I]

Per engegar el pròxim projecte -una biblioteca a Molins de Rei- us passo un vídeo bastant espectacular de la darrera biblioteca projectada per Rem Koolhaas (OMA). Es tracta de la Biblioteca Regional de Caen, França.

[OMA va revolucionar el món de l'arquitectura amb dos projectes trencadors, de finals dels anys 80 principis dels 90, per dues biblioteques a París, la Três Grand Bibliotheque i la de Jussieu; a més OMA té 4 biblioteques més que podeu trobar en aquest apartat de la seva web]


21 de març 2011

conferència/exposició a l'ETSAB [Aproximacions: Joves Arquitectes Catalans]

Demà dimarts 22 de març a les 13h30' a l'ETSAB, aula CB1, tindrà lloc la segona conferència -de 3- de l'exposició 'Aproximacions: Joves Arquitectes Catalans'. Hi participarem els VORA arquitectura [que tenen dues obres excel·lents: les piscines de Ca'n Ricart i una plaça a Badalona], El Globus Vermell, 05 AM, Jaume Farreny i HARQUITECTES. La selecció és molt heterogènia però tots els equips tenim en comú, com a mínim, que portem relativament poc temps (entre 5 i 10 anys) exercint com a arquitectes. A més tots els equips vàrem ser seleccionats o finalistes als Premis Arquia/Próxima 2010 de la Fundació de la Caixa d’Arquitectes.

[en representació d'HARQUITECTES participaré jo mateix a les xerrades; els nostres projectes que formen part de l'exposició són el Gimnàs 704, com a finalista, i els Habitatges 137, com a seleccionat; als qui vingueu, ens veiem demà a l'ETSAB!]


[Aproximacions: Joves Arquitectes Catalans, exposició/conferències, 15.22.29 març 2011, ETSAB]

conferència a l'ETSAB [Carlos Quintans]

Per a tots aqueslls que arribeu sobrats a l'entrega d'avui, aquesta tarda a les 16h00' el Carlos Quintans -editor de l'excel·lent bloc TECTONICAblog- dóna una conferència a la sala d'actes de l'ETSAB titulada 'Sistemas'.

"Carlos Quintáns, profesor en la ETSA de Coruña, codirector de la revista Tectónica y de la revista Obradoiro hablará sobre la formulación de la arquitectura a través de sistemas. (sistema: conjunto de reglas o principios sobre una materia racionalmente enlazados entre sí)"

[carlos Quintans sempre té aportacions interessants a fer, jo el vaig poder escoltar a la passada entrega dels Premis Arquia/Próxima a Madrid, on va llegir un text molt recomanable i lúcid sobre la professió avui -que podeu trobar al pròleg d'aquest llibre-; si podeu, no us el deixeu perdre]
 

[Carlos Quintans, conferència ETSAB, Sala d'Actes, 16h00' del 21-03-2011]

17 de març 2011

conferència a l'ETSAUN [Emilio Tuñón]

En relació a l'anterior article, el Manuel Rodríquez, alumne del primer quadrimestre, m'ha fet saber que hi ha una conferència del passat més de febrer de l'Emilio Tuñón, a la Universitat de Navarra, on explica extensament (66 minuts) el projecte del Museo de las Colecciones Reales.

[no cal que us digui que qualsevol que vulgui aportar quelcom al Bloc té les portes obertes, ja sigui fent-ho a través del comentaris dels articles, ja sigui via e-mail a xros@harquitectes.com; tota aportació serà més que benvinguda! (ah, i que vagi bé l'entrega de dilluns)]


16 de març 2011

Museo de las Colecciones Reales [Mansilla+Tuñon]

En un anterior article, de 'projectes en secció', ja us vaig parlar del projecte del Museo de las Colecciones Reales que els Mansilla+Tuñon estan acabant de construir a Madrid. En el seu blog, 'playgrounds M+T', acaben de penjar un post amb les 14 pàgines -en JPG perfectament legible en pantalla!- que han publicat, sobre aquest projecte, a la revista croata Oris.

[aquest és un projecte força publicat, però l'article d'Oris em sembla gràficament el més complet -d'entre tots els que he vist- i la descripció abarca tant el projecte com l'obra construïda]


[Mansilla + Tuñon, Museo de las Colecciones Reales, Madrid, 2002-2011]

14 de març 2011

conferència a l'ETSAB [Josep Llinàs]

El proper dimarts 15 de març a les 13h30' a la sala d'actes de l'ETSAB hi ha prevista una conferència d'en Josep Llinàs, que parlarà de l'arquitectura 'Jujoliana'. L'acte està organitzat per l'associació d'estudiants de l'ETSAB, The Cool.lective.

[Josep Llinàs, conferència a l'ETSAB, 15-3-2011, 13h30', sala actes]

12 de març 2011

formigó vs. formigó [matèria I]

Observeu les dues fotografies.
La primera correspon al detall de la junta entre dues plaques prefabricades alveolars de formigó pretensat de 120x300x16cm. La segona és d'un panell prefabricat amb motlle de formigó d'uns 1500x350x20cm.

[fotografia 1, formigó]

[fotografia 2, formigó]

Vaig a la planta de producció per confirmar si, tal i com preveia el projecte executiu, a l'Escola 215 (d'Harquitectes) utilitzarem la placa alveolar.

[em presento amb un lleuger retard i noto que tothom sembla convençut de que canviarem la placa pel panell...]

Em mostren i m'expliquen ambdós productes. La placa alveolar és la barata, la imperfecta, la irregular. És estreta (120cm) i amb els cantells per encadellar. -En vertical només s'utilitzen per murs de contenció de soterranis!, diu el fabricant-. El panell és la joia de la corona: car, artesanal, d'acabat 'perfecte', d'un gris homogeni (molt homogeni) i amb molt poques juntes (les peces poden ser enormes). -És tant perfecte que sembla de plàstic... i l'ha utilitzat l'(star)arquitecte X en no-sé-quin projecte, diu-.
Té tota la raó, els panells semblen literalment peces gegants de plàstic brillant. En els panells, el formigó és converteix en un (perfecte) material  sense atributs. Neutre. Sense ànima. Contràriament, a les plaques alveolars el formigó és un material viu. És d'un gris inesperadament irregular i heterogeni, però llis, molt llis, sembla una pedra colpida pel pas del temps. Té molta personalitat. Un edifici vestit amb aquest material no es podrà imaginar de cap altra manera. La matèria formarà part indissociable de la seva substància.

Acabant la visita els confirmo que definitivament opto per la 'imperfecte' placa alveolar, per textura i per ritme -l'edifici s'havia modulat utilitzant les plaques (esveltes) de 120cm d'ample com a unitat de control compositiu de les façana-. L'ordre vertical i la constància de les juntes han de convertir la textura heterogènia i magnífica -però quasi excessivament orgànica- del formigó en música de fons.

[l'arquitectura va d'això: matèria que determina, condiciona i significa edificis]

[plaques alveolars verticals simulant la disposició a la façana de l'Escola 215]


[placa alveolar, cara 'dolenta' amb unes estries molt interessants]

[placa alveolar, a les parts inferior i superior de la cara bona -a baix de les de la imatge- tenen una irregularitat que cal solucionar a l'obra]

[placa alveolar, el procés de producció de les plaques i la presència dels alvèols generen unes franjes verticals d'un gris més fosc que donen una textura bellíssima al formigó]

[placa alveolar, aplec de peces amb els codis per l'obra]

[placa alveolar, aplecs de diferents cantells d'entre 16 i 50 cm]

[plaa alveolar, cadena de producció robotitzada]

[placa alveolar, cables pretensats al final de la cadena de producció]

[placa alveolar, màquina amb disc que talla cadascuna de les plaques, únic operari de la cadena de producció]

7 de març 2011

conferència a l'ETSAB [MGM arquitectos]

El dimecres 9 de març a l'ETSAB conferència* de José Morales, de MGM (Morales-Giles-Mariscal) Arquitectos.

[MGM són un dels despatxos que aparegueren cap a finals dels 90 publicant en monogràfics d'arquitectes emergents españols de El Croquis, i tenen obres força interessants i ben construïdes; entre elles la rehabilitació d'habitatges a Càdiz, imatge del rètol de la conferència, i alguns habitatges socials a Andalusia; tenen publicat un monogràfic de 2G]

[MGM Arquitectos, conferència de José Morales, 9-3-2011, sala d'actes ETSAB]

*la notícia l'he tret del bloc HIC*, de projectes de 3er (Jordi Badia), un bloc per estudiants molt recomanable que aborda, sobretot, projectes d'habitatge plurifamiliar de forma molt extensa

1 de març 2011

Alvaro Siza, Quinta Malagueira [residencial XII]

Un exemple força reeixit d'arquitectura residencial (amb pressupost baixíssim) és aquest barri de Quinta Malagueira a Évora (1977-) d'Alvaro Siza Vieira.

[les imatges en color són del viatge a Portugal que vàrem fer l'any 2002 amb els del despatx...]

[Alvaro Siza Vieira, Quinta de Malagueira, Évora, 1977-]

[Alvaro Siza Vieira, Quinta de Malagueira, Évora, 1977-]

[Alvaro Siza Vieira, Quinta de Malagueira, Évora, 1977-]

[Alvaro Siza Vieira, Quinta de Malagueira, Évora, 1977-]

[Alvaro Siza Vieira, Quinta de Malagueira, Évora, 1977-]

[Alvaro Siza Vieira, Quinta de Malagueira, Évora, 1977-]

[Alvaro Siza Vieira, Quinta de Malagueira, Évora, 1977-]

[Alvaro Siza Vieira, Quinta de Malagueira, Évora, 1977-]

[Alvaro Siza Vieira, Quinta de Malagueira, Évora, 1977-]

[Alvaro Siza Vieira, Quinta de Malagueira, Évora, 1977-]